Page 38 - RAFAEL CARRIO Escultura

Rafael Carrió, doncs, ha pres –aquesta mostra així ho avala– una decisió
transcendental en elegir, com a norma de conducta artística, la compaginació de
la inventiva amb els recursos industrials, eludint el perill de la industrialització
tot infonent a les seues obres el buf creador que dota d´una intensa expressivitat,
homogeneitzant materials considerats heterogenis fins i tot antagònics; en haver
passat de les dues dimensions de l´oferta pictòrica a l´espai pluridimensional
de l´escultura que possibilita la convivència de l´aire i de la llum; en obligar els
espectadors a la participació arraconant l´absurda i estesa idea que per a contemplar
una obra d´art cal adoptar una actitud quasi mística, movent-los al voltant de l´obra,
convertint la passivitat en mobilitat i la contemplació en exercici mental i físic;
en aconseguir un diàleg revelador harmonitzant materials i temes que resultarien
incomprensibles sense la sensibilitat i la capacitat de comunicació de l´artista; en
conciliar substàncies tan àrides i sòbries, com ho són el ciment i el ferro, fent-les
sorgir com a exemple i símbol d´un art nou, l´arquitescultura, nascut de l´impuls
creador orientat per una imaginació rica capaç de sensibilitzar la matèria.

Rafael Carrió, en aquesta nova i enriquidora mostra del seu art, manifesta la seua
decidida voluntad de transmetre el diàleg que manté amb la seua obra, en el decurs
de la seua execució, a la qual força a parlar, en l´espai i en el temps, amb claus
de modernitat, més encara, de veritat futura. Resulta extremadament difícil posar
etiquetes i molt més explicar un art, barreja d´intuïció i de reflexió, que sorgeix de
l´íntima comunió de l´autor amb la basta i arestada matèria que empra i que gràcies
al tacte amorosit de les mans de l´artista i de la seua veu, càlida i enervadora, va
cobrant perfils suaus, enteniment i lucidesa que li permeten la llibertat del missatge,
fora ja de la tutela del seu creador, com quelcom de viu que arriba a l´espectador a
qui estimula a formar judicis de valor potenciant la seua capacitat de comunicació
i de crítica.

Rafael Carrió ha assolit la meta del mestratge; el guany artístic com a resposta
a la recerca rigorosa, a la seua capacitat creativa, al seu desig evolutiu, als seus
originals mètodes operatius, botó de mostra d´un estil propi que el situa, ferm i
enèrgic, en el lloc de privilegi que, en justícia, li correspon.

Texto Catálogo “Arquitescultura II”. Exposición Palau Gravina, Alicante. Sepbre.–1993.

38