Page 42 - RAFAEL CARRIO Escultura

PEDRA
Les formes són canço i prec dolcíssim a l´abadia.
El desig de l´escultor i el somni per detenir imatges
que el temps mai no destruirà.
Hem posat les nostres mans damunt la pedra
i en aquell moment una font ha sorgit com un raig de sol.

CIMENT
Les urís han fet ofrena de pètals de rosa
i han obert completament la gran pedra de ciment
en mig del pati del palau.
El capvespre de rojos intensos ha fet que la nostra mirada
es perdera en l´infinit marí.
El vent de la tarda ha volat els pètals
deixant al descobert la forta grisor del ciment.

EL FERRO
La cúpula de ferro forjat i cristall havien emergit
de la mar encalmada.
L´illa era tota encesa per torxes que els atlants havien encés.
La casa gran en la solitud de l´illa d´Artur
il·luminava com un far la badia de les llums.
El somni i el desig de formes noves en les pedres, el ciment i el ferro
dolçament havien enamorat els jóvens serafins escultors del cosmos.
Dintre de la casa gran els gnomos trenaven garlandes
per a penjar-les el dia de la inauguració solemne.
La vida havia transformat les formes somniades
i les paraules sobre la pedra
eren esculpides per un ferro incandescent.
Les columnes de portland sostenien una nova cúpula
i les ones de la mar les banyaven al matí d´abril
les nostres mans ara eren presència d´amor.

Texto Catálogo “Mirar i veure”. Exposición Casa de Cultura, Alzira. Febrero–1997

42